Una rosa una il.lusió

Passejant el dia de sant Jordi, mirant les parades a Ripollet, trobes el mateix cada any. Floristeries que aprofiten el dia per fer el gran negoci y els gitanos que en comptes de vendre globus de heli com cada diumege o els dies de fira, aprofiten la tradició del dia de Sant Jordi per guanyar uns calers venent roses a preus exagerats.

Aquest any però a Ripollet la cosa canvia. Al CapI hi havia unes dones venent roses a tres euros. Em va estranyar molt el preu, massa barates a comparació a les roses del gitano de la rambla que les ven a sis euros, o les de la floristería que per estar decorades amb purpurina valen 9 euros. A la pared hi havia uns cartells molt colorits i les dones portaven una enganxina al pit. Vaig observar el cartell, associació de Fribromiàlgia. Hem vaig acostar a una de les dones que venien la rosa i li vaig preguntar per que la idea de vendre roses a Sant Jordi. La dona molt amable em va dir que “Es una de les maneres de poder recaptar alguns diners per fer una mica sostenible la associació, per que no té afany de lucre. Peró sobretot va sorgir la idea de vendre roses perquè l’associació fa poc que esta fundada i perque es primordial per nosaltres que la gent de Ripollet sàpiga que hi ha una associació de Fribroàlgia al municipi. Més de mil persones al municipi, en especial les dones, que son més propenses a tenir aquesta malaltia la pateixen i no saben que existim. Per aquest motiu posem cartells i sempre que anem a vendre una rosa diem: Que vol col.laborar amb l’associació?.”

Vaig pensar que no devia ser l’única parada que busqués alguna finalitat i no tan sols el diner pel diner. En arribar a la rambla que porta el mateix nom que el Sant, vaig trobar una parada de joves que tenien un cartell a sobre de la senyera que decorava la taula. “ Roses a 4euros.”Em vaig acostar a un noi que semblava molt interessat en oferir-me una rosa. Per quin motiu veneu roses? El noi va contestar-me: “Som gent de quart curs de la ESO a l’institut Can Mas i volem marxar de fi de curs a Paris. Aquesta es una forma que tenim de guanyar diners per que el viatge sigui menys car. Tal y com esta la meva família per exemple no podria marxar de viatge de fi de curs, si venem roses el viatge ens costa quasi la meitat.” Peró perque no pugeu el preu de la rosa, el gitano de la cantonada les ven a 6euros? “A nosaltres en han marca el preu l’institut, crec que així ens assegurem de vendre-les quasi totes”

Ja sigui per cobrir despeses o marxar de fi de curs, aquest Sant Jordi a Ripollet es mostra amb una cara més amable, intercanviant una rosa per una il.lusió.