Professor Huertas

Només entrar a la sala es respirava un ambient solemne. Vaig arribar d'hora, i em vaig col.locar a les files del principi per poder captar millor les paraules i els gestos dels ponents. L'aula era mig buida i crec que no esperaven que hi anés massa gent, per que al mig de l'aula hi havia uns separadors de fusta perquè no es notés la falta de públic. Al meu costat es va asseure una dona, era rossa i tenia el gest trist, duia un vestit negre molt elegant i tothom la venia a saludar. L'acte va començar, em vaig girar, a la l'aula pocs estudiants, però molts homes vestits de camisa i corbata. A la taula hi havia Miquel Tresserras, dega de la Facultat de comunicació Ramon Llull (FCB), Eugeni Madueño periodista i professor de la FCB i Josep Carles Rius, dega del col.legi de periodistes. Tots ells estaven allà per fer Homenatge a Josep Mª Huertas amb un nou llibre, que amics, companys de feina i ex-alumnes van fer no tal sols per homenatjar a un bon professor sinó també a un bon periodista. "Proferssor Huertas, Lliçó de periodisme." Només va haver bones paraules pel professor Huertas, sol passar, normalment només et reconeixen la feina i la persona una vegada has mort. Ets un bon periodista, un cop mort, un dels periodistes més importats de Catalunya. No dic que pensi que sigui mentida sinó que, només s'ha de reconèixer un bon professional una vegada mort?. L'acte continuava i jo només feia que mirar la dona, li rodolaven unes llàgrimes tímides per la galta, vaig entendre dons que era la dona del Josep Mª Huertas, Araceli Aiguaviva. S'emocionava en escoltar els fragments del llibre, que Eugeni Madueño llegia amb una temblorossa veu: "Era un periodista imparcial, però era tan honest que ensenyava al públic la seva imparcial". "Era un professor que connectava amb l'alumnat". " Era un periodista que buscava el fons de la veritat". "Tenia molta solidaritat amb la gent dèbil, els escoltava per donar-lis veu". El moment més emocionat de l'homenatge va ser quan el Miquel Tresserras va atorgar a la vídua el llibre i aquesta va dir unes paraules d'enyorança. Així va acabar un acte ple d'emoció i sentiment per una persona que ja no hi era entre nosaltres.